Primer de l'ESO: Sobrevivim al Professor Cesc ( i als exàmens :)

 Avui arriba el final d'una etapa,

primer d'ESO s'acomiada,

encara que el cor s'accelera

i la nostàlgia ens acompanya i decideix.

Ens vam conèixer al setembre,

amb cares noves i mil somnis,

la por al principi ens rondava,

però aviat es van tornar bons moments.

Les classes, els exàmens, els esbarjos,

els projectes que vam fer amb obstinació,

i sempre allí, amb el seu somriure,

el professor Cesc, sempre dient,

tranquil que jo t'ensenyo.

Ens va ensenyar a creure en nosaltres,

a no rendir-nos, a seguir endavant,

ens va donar consells i paciència,

i ens va fer sentir importants.

Va haver-hi riures, va haver-hi plors,

i alguna ensopegada,

però sempre vam saber aixecar-nos

gràcies a les paraules de Cesc, el nostre mestre.

Ara arriba el moment d'anar-nos,

de deixar enrere aquesta aula,

però portem en la motxilla

tot l'après, sens dubte.

Gràcies, professor Cesc,

pel teu lliurament i la teva dedicació,

pel teu humor i la teva paciència,

i per ser el nostre guia en aquesta ocasió.

Ens acomiadem amb afecte,

i encara que el camí continuï llarg,

sempre recordarem enguany

i a Cesc, el nostre gran far.

Primer d'ESO ha acabat,

però l'aprenentatge continua,

i en els nostres cors queda

la petjada que Cesc ens dibuixa.