2N TRIMESTRE D'EMPRENEDORIA

 1.LA VISITA DE LAURA:

Fa com un mes, va venir una dona al col·le anomenada Laura, i la veritat és que no em recordo de molt, però em recordo que ens vam posar en un cercle, i comencem a parlar sobre nostra optativa, EMPRENEDORIA. Primer parlem sobre si teníem els encarregats, és a dir, el president, el tresorer, el secretari, etc. Al que li vam respondre que sí, també parlem sobre qual era el nostre propòsit, i la veritat és que no ho sabem, però jo crec que el que aquesta assignatura ens vol ensenyes, va més enllà dels diners, ja que jo crec que ens vol fer veure que si tots treballem junts comos més forts, per exemple, el Real Madrid té molt bons jugadors de futbol, però no se saben entendre, i no obstant això el Barcelona no té un superequipo però s'entenen perfectament, i així aconsegueixen guanyar. 

Després vam fer unes votacions, i segons el que posava en un paper, havíem de dir si era important, urgent o pot esperar, però no amb unes votacions, HAVÍEM DE POSAR-NOS TOTS D'ACORD! Però bo, per sort no va ser tan difícil, i així va ser com va acabar la sessió.

Aquí deixo unes fotos:

                                       

2.REPTE DE L'OU:

Tot va començar fa una setmana, exactament el 13 de gener a les tres de la tarda, quan Cesc ens va proposar un repte, tirar un ou sense que es trenqués, i jo em vaig quedar... COM, ESO ÉS IMPOSSIBLE! Però Cesc ens va ensenyar un vídeo de com fer-lo, i hi havia tres formes:
-Amb palletes
-Amb un paracaigudes
-Amb líquid no Newtonià

Per a fer alguna d'aquestes propostes abans havíem de fer grups de 3, jo anava amb Leo, el presi, i Davide, després havíem d'agafar un paper aleatori de l'1 al 5 (ja que eren els grups que hi havia) i al qual li toqués el 1, tria aquest grup el primer, i així a continuació, ja que no hi havia suficient material com perquè féssim tots el mateix, i nosaltres vam tenir una sort PÈSSIMA, ja que ens va tocar el cinc, però bo no ens podem queixar, ja que ens va tocar el que volíem, el paracaigudes.

Llavors Cesc ens va donar els materials, que eren: una mica de zel, fil, una bossa d'escombraries, paper de periòdic i òbviament l'ou.

Llavors ens vam posar a la feina, vam agafar el paper de periòdic i vam embolicar l'ou amb aquest i una mica de zel, i Leo va fer de les seves.

Literalment va dir:

-A veure si no es trenca.

I va deixar caure l'ou contra la taula, i com comprendràs, ES VA TRENCAR. 

Però bo ens feia una mica de vergonya demanar-li un altre a Cesc, per la qual cosa el que vam fer va ser continuar tranquil·lament, vam agafar la bossa d'escombraries i la lliguem amb el fil a l'ou, i després els meus compis es van posar amb el fil a fer el fil gruixut donant-li voltes, i el lliguem per si feia alguna cosa. I després d'una estona, havíem acabat, i era el moment de tirar-lo, per a això pugem a la terrassa, i d'aquesta pugem unes escales amb una mica d'altura i des d'aquí tirem els ous. Nosaltres érem els últims, i cap ou havia sobreviscut, i va arribar el moment, li vaig dir a Davide que el tirés cap amunt, i això va fer, ho va tirar i...

Havia sobreviscut, o això semblava!

Però en obrir-ho estava trencat, però jo crec que va ser perquè ja ho havia trencat Leo, i a més Cesc va estrènyer de més, però bo, la veritat és que va ser un repte molt divertit, i que si en alguna ocasió puc, el tornaré a fer, i intentaré protegir-lo bé perquè no es trenqui, i tirar-ho des de més amunt, ja que jo crec que com més a dalt, més podrà planejar i menor serà la caiguda.

       Materials:                   L'ou embolicat:          Com va quedar:

Caiguda de l'ou: 

https://drive.google.com/file/d/12ggUADM5TqWKM7j72gpxfFRiR5L4SoE9/view?usp=sharing

Veient si està viu:

https://drive.google.com/file/d/1dAJhPMgLPHvEUlLQ9xBSy9kZ5Rtj7oh_/view?usp=sharing

LA MEVA REFLEXIÓ:

Jo crec que aquest experiment ens vol ensenyar a ajudar-se entre els companys, ja que si tot el grup col·labora, és més fàcil arribar als objectius. També crec que ens vol ensenyar que malgrat que les coses no surtin bé, val la pena intentar-ho, ja que si no, t'estaràs penedint de perquè no haver-ho fet. Per exemple, si no t'atreveixes a fer una inversió per a muntar un negoci, és impossible que et vagi bé. Aquesta ha estat una activitat molt divertida i que ha servit per a veure que no tot surt bé.

3.PING PONG

El dimarts 20 de Maig, exactament a les quatre de la tarda, baixem al pati per a jugar al ping pong, però era impossible que fos tan fàcil, ja que sempre havia d'haver-hi una dificultat, i aquesta vegada no anava a ser diferent, ja que a l'hora d'obrir la taula... No es podia, ja que una peça estava embussada, i aquí va ser quan es va començar a embolicar, ja que primer van haver d'anar uns nens a l'aula de tecno per eines, la resta veient possibles opcions per a fer en no gaire temps en aquesta optativa, bo, un CAOS. Però bo, quan van baixar amb les eines, intentem arreglar-ho, però era molt complicat, jo crec que fins i tot maregem a la taula, de donar-li tantes voltes. Fins i tot Mateo va sortir ferit, ja que es va enxampar un dit amb la taula, i bo, no l'aconseguim muntar, però a l'hora d'anar-nos, ens vam ficar Dani, Cesc, Malak, Ana Sofia i jo i l'aconseguim muntar, encara que només fora per a 5 minuts, però gaudim un munt i això va ser tot per aquest dia. Tant de bo haver tingut l'ordinador per a poder fer una foto.

4. JOCS I CRISPETES

https://www.canva.com/design/DAG_no2DqlQ/dWvXGgNny3mgLFyra4Vh6w/edit

5.AVATAR:

Tot va passar un dia que jo no vaig ser, però em van dir que havia de crear el meu propi avatar, em va semblar una activitat molt divertida, ja que després els ensenyaríem i hauríem d'intentar endevinar quin és quin. Jo no ho volia fer molt difícil, per la qual cosa em vaig posar una màscara i coses normals, i després em vaig inventar una història com si fos un superheroi. Finalment, quan era l'hora d'endevinar, jo vaig encertar crec que 8 de dotze o una cosa així, anem ni tan malament, amb el dolent que soc per a això, però anem a l'important, què crec que pot haver això de veure amb aquesta assignatura. I la veritat és que després de molt pensar, jo crec que conèixer-nos bé entre nosaltres és molt important com a cooperativa, per la qual cosa crec que això ha estat una activitat molt entretinguda per a conèixer millor al del costat, ja que moltes vegades passa que tens a algú sempre en classe, i mai has parlat amb ell, i un dia parles i t'adones que és una gran persona. I bo, això és tot el que hem fet ara com ara, i aquí deixo el meu avatar i la meva descripció.

Hola, jo soc Soter, i aquest és el meu gat Linx, i us preguntareu, al fet que ve aquest nom, perquè molt senzill, Soter, significa salvador en grec, ja que és al que em dedico, i el meu gat, es diu Linx ja que la seva vista i agilitat estan a un altre nivell. I us preguntareu, que fas a la platja, pués és que m'he assabentat que aquí a Espanya estan havent-hi molts ofecs, per culpa de les ones, per la qual cosa Linx i jo hem vingut a ajudar. La veritat és que a Linx no li agrada molt l'aigua, ja que no vol mullar el seu pelatge, però per tal d'ajudar fa el que sigui. A mi, no obstant això m'encanta a l'aigua, però la veritat és que no se'm dona molt bé aguantar la respiració, per la qual cosa porto una SUPERMASCARILLA, aquesta fa que pugui aguantar la respiració durant més de 2 hores sota l'aigua, jo soc bastant fort, tranquil i molt divertit, m'encanta passar temps amb els meus companys superherois, però la veritat és que hi ha alguna cosa que ningú sap. LA MEVA VERITABLE IDENTITAT, sí, segur que dieu que anar amb capell passades el nadal és una ximpleria, però és que tot la meva disfressa té algun sentit, per exemple, el capell i la capa serveixen perquè no em reconeguin, ja que no m'agrada molt que tots em vegin. Soc una mica vergonyós, però si Linx està al meu costat tot m'és mes fàcil. De normal viu en una cova, amb un enorme llac dins, per a practicar quan haig de salvar a algú. I això és tot sobre mi, i recordar que no tots els superherois no tenen perquè tenir superpoderes. (Sí, el nom m'ho va dir la IA)

6.KO ROOM

Tot va començar aquest últim dimarts, quan a l'hora de Emprenedoria sortim al carrer per a anar a un centre de boxa, la veritat és que en arribar el lloc era una mica tronat, però bastant familiar. El primer que vam fer va ser veure-ho, i després ens vam ficar en el ring i comencem a parlar amb l'exalumne Óscar. Li vam fer unes preguntes, però de les quals més em van cridar l'atenció van ser aquestes: Què creus que és mes important en la boxa, el físic o la mentalitat? Al que ell va respondre que la mentalitat, ja que si arribes i penses que perdràs, el més segur és que perdis, però si vas amb ganes, és molt millor. I, com compagines l'esport amb els estudis? I ell va dir que és bastant complicat, però si és el que vols has de fer sacrificis. I després vam estar donant-li cops als sacs de boxa, i finalment li vam fer unes preguntes més i ens vam anar per al col·le de nou. I què té a veure això amb la emprenedoria? Perquè jo crec que el que ens vol ensenyar és que quan et puges al ring, has de donar el millor de tu i esforçar-te per a enfrontar-te a qualsevol i poder guanyar, i en la Emprenedoria, si decideixes muntar un negoci, també has d'esforçar-te, per a aconseguir més fama i anar creixent com a empresa.