Avui arriba el final d'una etapa, primer d'ESO s'acomiada, encara que el cor s'accelera i la nostàlgia ens acompanya i decideix. Ens vam conèixer al setembre, amb cares noves i mil somnis, la por al principi ens rondava, però aviat es van tornar bons moments. Les classes, els exàmens, els esbarjos, els projectes que vam fer amb obstinació, i sempre allí, amb el seu somriure, el professor Cesc, sempre dient, tranquil que jo t'ensenyo. Ens va ensenyar a creure en nosaltres, a no rendir-nos, a seguir endavant, ens va donar consells i paciència, i ens va fer sentir importants. Va haver-hi riures, va haver-hi plors, i alguna ensopegada, però sempre vam saber aixecar-nos gràcies a les paraules de Cesc, el nostre mestre. Ara arriba el moment d'anar-nos, de deixar enrere aquesta aula, però portem en la motxilla tot l'après, sens dubte. Gràcies, professor Cesc, pel teu lliurament i la teva dedicació, pel teu humor i la teva paciència, i per ser el nostre guia en aq...
Comentarios
Publicar un comentario